Tuesday, December 12, 2006

Capitulo 10. I see you, later...Scotland.

Antes de mi marcha hacia Edinburgh, donde me encontraria con Joop un día antes de coger el avión, no podía irme sin mi última visita a mis amigos de McTavish Kitchen. Era un restaurante del pueblo, donde cada noche hacían un “Scottish Traditional Show” y podías disfrutar de danzas escocesas, canciones populares con violín, acordeón y como no, gaita. También con la prodigiosa voz de su bella cantante.

Yo frecuentaba bastante el restaurante, ya que era de los pocos lugares donde podía disfrutar de música celta tradicional. Allí, todos los músicos y camareros me conocían como “The catalan with scott soul” y cuando acababan el show, tocaban el canto del adios y después tocaban una pieza celta con gaita y violín bastante animada...y yo no pude resistir mi impulso para acabar haciendo mi danza irlandesa, tan particular. Entonces al verme bailar al lado de la mesa, me invitaron a subir al estrado a mostrarles el baile al publico, con mis atuendos de escoces, pegando botes...fue una caña...nos lo pasamos realmente bién. La verdad, es que quedaron encantados con mi presencia y la cantante que era locutora de la emisora de radio local, me dijo que yo era un Crack, pero, yo simplemente le conteste, que me encanta pasármelo bién y que la gente disfrute con ello.

El 16 de Junio del 2000, cogía el avión de vuelta a casa, a mi estimada Barcelona, pero incluso con esa ilusión de volver a casa, me quedaba esa sensación de dejar atrás todas esas buenas experiencias que has vivido y toda esa buena gente que te ha apoyado y se ha divertido contigo. Incluso en el propio avión, ya echaba de menos Escocia...y pensaba en que ojala tuviera un buen futuro, para permitirme volver todas las veces que quisiera. Escocia es para mi esa tierra donde me encuentro a mi mismo, con el misterioso pasado de una vida anterior, con una cultura que me hace sentir realizado y con su música tradicional. Escocia nunca estará reñida con mi cultura mediterránea de nacimiento, y será así, siempre.

“ Cuando tu espiritu es libre y puede volar, es cuando te arrepientes de haber vivido entre cuatro paredes”

Alba gu brath

Freedom Forever.

Elen sila lummen omentielvo


Namarié.


Antes de acabar, dedico un memento especial a todas las personas que me han ofrecido su incondicional amistad. A todas ellas, Gracias de todo corazón :
Juan Robert Trilla & Maria ( Catalunya)
Pau Codina & Maria Fusté ( Catalunya )
Jordi Puigventos & Ruth ( Catalunya )
Joan Pascual & Betty ( Catalunya )
David Munne ( Catalunya )
David Puente ( Catalunya )
Joan Ferrès ( Catalunya )
Albert Ferret ( Catalunya )
Joan Ruiz ( Catalunya )
Xavi y Santi Trilla ( Catalunya )
Isidro ( Catalunya )
Pedro ( Catalunya )
Pigui ( Catalunya )
La More ( Catalunya )
La Vane ( Catalunya )
Xavi Bañez ( Catalunya )
Lluis & Lourdes ( Catalunya )
Jordi Oller ( Catalunya )
Paco ( Catalunya )
Alberto ( Catalunya )
Juli ( Catalunya )
Isaac & Olga ( Catalunya )
Laurent ( Strasburg )
Stephan & Anne ( Francia )
Renske ( Holanda )
Vanda ( Checoslovaquia )
Petra ( Alemania )
Frank ( Holanda )
Derry & Virgine ( Ingleterra y Francia )
Myrona ( Holanda )
Joop Krol ( Scotland )
Ute ( Scotland )
Jason ( South-Africa )
Ian ( Scotland )
Fiona ( Irlanda )
Jose Navarro ( Castellon )
Judith (Catalunya)

4 Comments:

At 3:41 AM, Blogger carecamunne said...

Enhorabona McMacius. O aquest es el nom pel que et conexia. Jo que conec la teva experiencia, i que la vaig viure desde el Prat, esperan amb desig, i de vegades amb preucupació, les noticies que ens arribaven desde Escocia, vull felicitar-te per fer-me recordar, emocionar i riure, la teva gran experiencia personal. Has aconseguit fer una cronica que resum perfectament, no nomes el que va significar per tu, si no perque hi ha gent que et considerem un Crak. Una abraçada desde els Highlands de Oscum

 
At 8:53 AM, Blogger Elendil said...

Gracies vell amic. Era una cronica que mai oblidaré i tenia que digitalitzarla perque tothom pugui disfrutar d´ella. Vosaltres veu ser un gran soport i sobretot un dels grans motius per acabar tornan a la meva estimada Catalunya. Una forta abraçada desde territoris Laietans.

 
At 2:13 PM, Blogger Unknown said...

aLBERT ME HA ENCANTADO TODO LO ESCRITO Y VISTO EN ESTAS PAGINAS , YO NUNCA PENSE QUE ESCOCIA FUERA TAN BONITA PERO CON TUS COMENTARIOS HACES QUE NOS APETEZCA MUCHO IR

 
At 7:59 AM, Blogger Francesc Punsola said...

Gràcies per compartir aquesta experiéncia tan emotiva i no tenir mandra de fer-ho. A tots els que ens agrada la cultura escocesa realment ens emociona llegir el téu relat. Visca la música escocesa i les nobles terres de escócia.

Molt bona feina.

Franc

 

Post a Comment

<< Home